Fa poc mes de trenta anys que es va obrir la possibilitat de visitar el Ladakh pels turistes, pero deu n'hi do si s'han espabilitat. Hi ha petites agencies i serveis per turistes per tot arreu. Per aquells que hi volgueu anar, tingueu molt clar que si voleu, no cal reservar res previament. Aqui tenen molt clar que els quatre mesos de turisme s'han d'aprofitar abans que arribi l'hivern i es tanquin a casa per suportar els 30-40 sota zero. Per tant, es troba allotjament a qualsevol guest house i les agencies t'organitzen el que faci falta en questio d'hores. Aixo sempre i quan el Ladakh no acabi morint del seu propi exit com ha passat a altres molts llocs.
Ens vam decantar per fer una variant del trekking del Markha. Jo tenia dubtes de si seria una bona opcio perque es el trekking mes popular i potser estava massa massificat. Doncs si, vam triar be. A mes de la poca gent que vam trobar-hi, el fet d'anar passant per minuscules poblacions el fa mes interessant. El contace amb la gent local es molt agradable. A mes, a qui li agradi la fotografia, es per tornar-s'hi boig. Almenys jo no he vist un lloc del mon on sigui tan facil fotografiar la gent. No cal ni disimular per disparar ni demanar permis. A ells els hi fa moltissima gracia veure les seves cares a les pantallestes de LCD.
La variant de Markha que portaven estudiada Mario i Ana, els nostres dos companys madrilenys de trekking crec que es interessant perque et permet una molt bona aclimatacio, no com el trekking tradicional que comenca massa fort i dona problemes de mal de muntanya a molta gent. A mes, l'aproximacio en cotxe pel mitic i impressionant riu Zanskar i el seu pas en cistella-tirolina son molt interessants.
El mes destacable d'aquest trek i de tot el Ladakh es la seva bellesa desoladora. Uns paisatges desertics que res tenen a veure amb les muntanyes del Pirineu o dels Alps. Pero es precisament aquesta desolacio, combinada amb la verdor que es pot trobar a prop dels nuclis habitats derivada de l'aprofitament de l'aigua que fa la seva gent el que el fa diferent i espectacular. Be, a mes de la seva altitud, per descomptat. No estem acostumats a tenir parets al nostre costat de mes de 5.000 i 6.000 metres d'altitud. Tampoc estem acostumats al Pirineu a pujar cinc dies seguits per la mateixa vall sense canviar de vessant. Aixo fa que en algun moment el trek pugui resultar una mica monoton, pero es el que tambe el fa diferent.El complement ideal del trek es l'ascensio a l'Stok Kangri. Es un cim tecnicament molt facil i amb unes vistes espectaculars. Alla on miris hi ha muntanya. El Nun-Kun, tot el Karakorum, les muntanyes del Tibet i moltes mes que no soc capac d'identificar. Son realment altres dimensions. Jo no sabia si fer-lo perque amb el temps tant just hauriem de deixar de fer alguna altra cosa i a mes la Maria no volia pujar. Pero si t'agrada la muntanya es fa dificil renunciar a un cim de mes de 6.000 metres que no implica gaire dificultats i amb l'aclimatacio ja feta.
Mes enlla de l'activitat de muntanya, el Ladakh es ideal per fer visites als monestirs budistes que aqui estan molt ben consevats. Com totes les guies diuen, els governs indis han estat molt mes tolerants que els xinesos amb la cultura budista i aqui no s'ha produit cap genocidi ni massacre cultural.
Per acabar, nomes comentar que Ladakh significa "el pais dels ports de muntanya". Aqui es troben segons diuen, els tres ports transitables mes alts del mon. El nostre pas pel Kardhung La a 5.600 metres d'alcada nevant va ser tota una experiencia...
