Cami de Lhasa

Tashi Deleeeee!!! Ja soc aqui un altre cop, aquest cop a Saga, nom curios pels que treballem al Departament d'Educacio... Potser despres de 2.871 km m'haure de posar nota, no? Be, xorrades a banda, Saga es troba en una important bifurcacio: des d'aqui es pot agafar la drecera al Nepal o be seguir cami de Lhasa. Despres de les tremendes pallises que m'estic clavant, es una autentica temptacio poder arribar a Kathmandu en pocs dies i alla penjar la bicicleta i dedicar-me a descansar, a menjar be, a fer turisme, el trek de l'Annapurna o un rafting magnific de set dies que uns catalans em van comentar al Ladakh. Pero no, el Nepal es un altre viatge (Marieta, te apuntas???). Aquest cop toca Tibet i Kathmandu nomes es el punt d'arribada i el trampoli cap a Delhi des d'on he de volar cap a casa.

Em queden "nomes" uns 715 km per arribar a Lhasa. I dic "nomes" perque els 400 ultims son per asfalt. Oh, asfalt!!! Amb el que l'arribo a odiar quan vaig amb la meva btt per terres catalanes i com estic desitjant ara que arribi! Pensava que la carretera milloraria despres d'Ali, pero...

Ah, me n'oblidava! Encara tinc una tercera opcio: dintre de 50 km hi ha la "Ruta Nord" cap a Ali. Podria agafar-la, tornar a Ali i fer "La Volta al Ngari (Tibet Occidental)". Potser seria el primer. I potser tambe m'enduria algun premi a l'estupidesa...

Clavat a la sorra. Ni el pilots del Dakar mengen tanta pols com jo n'he menjat!!! Com he dit abans, les carreteres... uf!!! Hi ha algun tram recentment asfaltat i molt be, aqui es vola. Pero els trams que estan en obres... Aaaah!!! Totalment insuportables. No se per quina rao, pero aqui s'acumulen tones i tones d'una sorra molt fina on continuament la bicicleta queda clavada. En aquestes circumstancies, el meu carro tambe mostra la seva ineficacia. Si a aixo li afegim el transit dels camions habituals, mes els de les obres, mes els 4x4 dels turistes, mes el vent, la situacio pot resultar dantesca. Total, aqui nomes toca baixar el cap, apretar les dents, no pensar i empenyer, empenyer i empenyer...

Kailash o Kang Rinponche i Jorditurmellsdeplastic. La muntanya sagrada pels budistes, hindus, bon i jainistes. La muntanya que mai ha estat escalada, malgrat que el gran Reinhold Messner i una expedicio espanyola al 2001 van obtenir-ne el permis, havent de renunciar-hi davant les protestes, ja que podien perturbar la traquil.litat dels deus que viuen en el cim. Els hindus la relacionen amb el Mont Meru de la seva mitologia, on te la seva llar Vishnu, el creador i el destructor. Es una muntanya realment magica, amb quatre cares ben diferents (vidre, or, rubi i lapislazuli -en catala?) tambe segons la mitologia.

Be, i un cop plagiada la Lonely Planet, que tal si us explico la meva experiencia al Kailash? Doncs jo vaig completar els 60 km (52 del circuit normal mes alguna "extensio") d'aquest trek-pelegrimatge en dos dies. El vaig gaudir molt, pero sobretot el primer dia, que es quan es veuen tres de les quatre cares. El segon dia, va ser curios passar el Drolma La, un pas de mes de 5.600 m gairebe amb les mans a la butxaca i es que despres de tants dies, els efectes de l'aclimatacio es noten molt (encara que mes fort es el cas dels dos companys eslovens que el van passar carregant la bici...). Un cop passat el port, massa llarg, especialment l'ultim tram que sembla que no s'acabi mai.

L'experiencia de compartir el trek amb els budistes que realment estan fent un pelegrimatge, molt intressant, encara que el que son mes nombrosos els grups de turistes que fan milers de quilometres per fer aquest trek. Aixo es nota en les nombroses facilitats que es troben pel cami (teashops, allotjament...). Res, que es pot fer el trek gairebe a pel. La nota negativa: l'enorme quantitat de merda que hi ha en els campaments.

Jo tambe recordare aquest trek pels tres esquincos al mateix peu que em vaig fer. No es que no sigui habitual en mi patir esquincos, pero tres en dos dies!!! El primer als 15 km, pero no passa res, perque els turmells del Jordi ja tenen mes de plastic que no pas d'os, cartilag i lligaments. Per tant, 45 km mes despres del primer esquinc. Fa anys que intento evitar-ho, pero em sembla que ja no queda mes remei que passar per quirofan, ni kinesiologies, ni ostepaties, ni histories. El problema son els quatre mesos de recuperacio, que no se si perdre'm la temporada de neu o l'estiu... jajaja!!! Si algu del Lauro em llegeix, entre operacions de vista i turmell, potser que no m'espereu fins el curs 2008-09, jajaja!!!

Aigues miraculoses? Despres del Kailash, visita a l'altre indret sagrat de la zona: el llac Manarosavar, situat a uns 4.500 m. Lloc impressionant, sobretot per la presencia del Gurla Mandata de mes de 7.700 m dominant el fons. Una estoneta de relax i un banyet (nomes fins els genolls, eh? No us penseu). Ara be, aquells vint minuts van resultar providencials pel meu turmell esquincat i pels meus bessons que feia tres dies que semblaven dues pedres. Miracle? Un tiu tan poc espiritual i tan terrenal com jo, dificil creura en aigues miraculoses. Jo mes aviat ho atribueixo a la aixa temperatura de l'aigua i als efectes d'allo que en el mon de la rehabilitacio es coneix com a crioterapia.

You 're my hero!!! Aixo es el que deia un xines que va arribar en 4x4 quan jo reposava tranquil.lament al llac. El carro, per merdos que sigui, desperta admiracio i res, que resulta que per ell jo era un heroi. "Que no, que no -deia jo- d'herois a la guerra, als comics i a las pelis, jo no soc cap heroi". Pero res, "No, no. You 're my hero" i acte seguit les meves mans estaven plenes de xocolatines i pomes. Be, doncs benvingut sigui, sere el teu heroi i estare al teu album de fotos de les vacances, com al de molts altres xinesos.

Aquestes mostres de solidaritat es repeteixen continuament. Dos dies despres, mentre dinava tranquil.lament a un coll amb una vista preciosa que combinava dunes, llac i l'Himalaia al fons, s'atura un altre 4x4 i despres de les preguntes i fotos de rigor: ampolles d'aigua, xocolata, mocadors humits... "No, no pareu, que jo no puc carregar amb tot aixo, que jo no vaig en cotxe com vosaltres". Pero res, ells seguien omplint-me les butxaques. Cartrons de llet!! Quan ja vaig dir "No, aixo si que no" va ser quan van treure una llauna amb un escut que em resultava familiar i a sota posava "Real Madrid". "Si home! Gairebe tres mesos voltant per Asia en condicions higieniques precaries, no he agafat res i ara beure aixo perque m'entri una diarrea!!!"

Nomades tibetans. Porto ja uns quants dies tastant l'hospitalitat tibetana. No intento estar sempre a l'hora de dinar o dormir davant d'una tenda nomada per aprofitar-me de la seva hospitalitat, pero quan l'he volguda o l'he necessitada, vaja si l'he pogut tastar. De vegades es nomes un simple arros perque no tenen mes; de vegades el te salat i amb mantega que tants turistes detesten pero que a mi mj'agrada i em resulta especialment energetic; de vegades chura, tsampa... o simplement l'escalfor de la seva tenda, amb l'estufa central que tambe fa de cuina i que funciona a base d'excrements de iak i de cabra. Fa pocs dies em van oferir un tros de no se quina viuscera d'una cabra que acabaven de matar. Jo menjant visceres!!?? Pero tenia tanta gana que no vaig dir que no i vaig pensar, mira en definitiva, proteines pel cos, que falta li fan. El mes curios i que quan em vaig adonar, jo estava assegut a un pam del cap de la cabra, que estava tirat per alla a la tenda.

Anem acabant... 2.871 km. En queden uns 2.000. Estic cansat pero content perque havent arribat aqui, ja no tinc por ni que la meva forma fisica ni que la meva forca mental em facin acabar abans. El problema segueix sent una possible lesio i/o malaltia i com no, el puto carro de merda. I ho dic aixi perque aixi ho sento. Ahir, tercer cop que el vaig haver de soldar. A mes, se'm va trencar una peca importantissima (l'ancoratge amb la bici). Sort que en portava una de recanvi.

Ah, per fi he penjat alguna foto-retrat. En tinc de guapes, pero com que son gairebe totes en format vertical i no m'atreveixo a interpretar com s'ha d'escriure "girar" en xines, doncs no m'atreveixo a clickar res, no sigui que que en comptes de "girar" faci "esborrar". Qui vulgui veure moooltes mes fotos, a casa despres de convidar-me a un bon entrecot.

Apa, us deixo que estic a ciutat i vaig a donar-me el plaer d'una Lhasa "beer from the roof of the world".